La Inteligencia Emocional con Caballos es un tipo de formación muy reciente en la que la interrelación con este animal ayuda a desarrollar las competencias emocionales. A esta formación se le llama Formación Asistida con Caballos (FAC). La FAC surgió en EEUU a partir de una demostración de doma natural, un tipo de doma alternativa a la clásica en la que se doma al animal desde un punto de vista etológico y, por lo tanto, adaptándonos a su manera de ver el mundo y no al revés. En una demostración de doma natural dirigido por Monty Roberts, el jefe de una gran multinacional le pidió que fuera a explicar a sus empleados aquello mismo que se necesitaba para montar a caballo, ya que se dio cuenta de que las competencias que se necesitan para montar a caballo también son necesarias dentro de la empresa. Por esos tiempos, Daniel Goleman popularizó la Inteligencia Emocional y la gente empezó a ver que no solo bastaban los conocimientos técnicos en una materia para ocupar un puesto de trabajo, sino también unas competencias emocionales para poder llevar equipos o motivar a los empleados; en definitiva, nace una filosofía de vida y un modo de entender el trabajo que tiene más en cuenta a las personas y no solo a los beneficios económicos.

Estos son los inicios, enfocados en el mundo de la empresa. Pero toda la sociedad tiende a desarrollar sistemas que ayuden al bienestar de la persona y en consecuencia al bienestar común dentro de las familias, pueblos y, en general, de la sociedad. Por ello, la inteligencia emocional está empezando a aplicarse no solo en el mundo empresarial sino también en el educativo, en el que como docentes y adultos tenemos la responsabilidad de hacer todo cuanto esté en nuestras manos para enseñar a los niños y jóvenes a regular y manejar sus emociones en pos de un bienestar personal y social.
En respuesta a esta nueva demanda de la sociedad, se crean programas de Inteligencia Emocional con Caballos para adultos, pero también para adolescentes, espacios que ofrecen la oportunidad de salir del aula, aprender con unos maravillosos animales que fascinan a la gran mayoría de nosotros y con los que se aprende la confianza, la colaboración y el respeto por el entorno.
En la actualidad, uno de los objetivos de la Educación es el desarrollo integral de las personas y por lo tanto un aprendizaje a lo largo de la vida. Es una formación que debe empezar desde pequeños y continuar con la madurez.
Para poder crecer como personas, lo primero es saber quiénes somos y cómo reaccionamos en determinadas ocasiones y qué nos hace reaccionar de tal o tal otro modo. Conocer nuestras emociones y así poderlas regular y que de ellas no deriven actos inconscientes como la violencia (tercera causa de muerte en el mundo según la OMS), actos vandálicos, consumo de drogas entre jóvenes cada vez de menor edad e incluso homicidios, como se oyen casos muy frecuentemente en los medios de comunicación. Sin recurrir a estos extremos, vemos a diario la desmotivación de los alumnos con caras tristes, aburridas, perdidas en las aulas que demandan algo más que cumplir con un programa.
La Educación Emocional es la respuesta a estos estados no deseables. Su objetivo es aprender que nuestras emociones influyen en nosotros más de lo que creemos, aprender qué nos dicen y cómo poder regularlas, cómo poder tolerar la frustración, y cómo desarrollar habilidades sociales con las que se incentiven actos de colaboración y cooperación social. Esto también lo podemos aprender de los caballos, al observar que en una manada lo primero es el beneficio de todos y cada uno aporta su tarea para la supervivencia y el bienestar propios y de la manada.La Intel·ligència Emocional amb Cavalls és un tipus de formació molt recent en què la interrelació amb aquest animal ajuda a desenvolupar les competències emocionals. A aquesta formació se l’anomena Formació Assistida amb Cavalls (FAC). La FAC va sorgir als EUA a partir d’una demostració de doma natural, un tipus de doma alternativa a la clàssica en la qual es doma l’animal des d’un punt de vista etològic i, per tant, adaptant-nos a la seva manera de veure el món i no a l’inrevés. Durant una demostració de doma natural dirigida per Monty Roberts, el cap d’una gran multinacional li va demanar que anés a explicar allò mateix als seus empleats, ja que es va adonar que les competències que es necessiten per muntar a cavall també són necessàries dins de l’empresa. Al mateix temps, Daniel Goleman va popularitzar la Intel·ligència Emocional i la gent va començar a veure que no era suficient amb els coneixements tècnics en una matèria per ocupar un lloc de treball, sinó calia també unes competències emocionals per poder dirigir equips o motivar els empleats, en definitiva , neix una filosofia de vida i una manera d’entendre el treball que té més en compte a les persones i no només els beneficis econòmics.

Aquests són els inicis, enfocats al món de l’empresa. Però tota la societat tendeix a desenvolupar sistemes que ajudin al benestar de la persona i en conseqüència al benestar comú dins de les famílies, pobles i, en general, de la societat. Per això, la intel·ligència emocional està començant a aplicar-se no només en el món empresarial sinó també en l’educatiu, en el qual com a docents i adults tenim la responsabilitat de fer tot el que estigui a les nostres mans per ensenyar als nens i joves a regular i gestionar les seves emocions per aconseguir un benestar personal i social.

En resposta a aquesta nova demanda de la societat, es creen programes d’Intel·ligència Emocional amb Cavalls per a adults i també per a adolescents, espais que ofereixen l’oportunitat de sortir de l’aula, aprendre amb uns meravellosos animals que fascinen la gran majoria de nosaltres i amb els quals s’aprèn la confiança, la col·laboració i el respecte per l’entorn.

En l’actualitat, un dels objectius de l’Educació és el desenvolupament integral de les persones i, per tant, un aprenentatge al llarg de la vida. És una formació que ha de començar des de petits i continuar amb la maduresa.

Per poder créixer com a persones, el primer és saber qui som i com reaccionem en determinades ocasions i què ens fa reaccionar d’una tal o d’una tal altra manera. Conèixer les nostres emocions i així poder regular-les, i que d’elles no en derivin actes inconscients com la violència (tercera causa de mort al món segons l’OMS), actes vandàlics, consum de drogues entre joves cada vegada de menor edat i fins i tot homicidis, com es veu molt freqüentment en els mitjans de comunicació. Sense recórrer a aquests extrems, veiem cada dia la desmotivació dels alumnes amb cares tristes, avorrides, perdudes dins les aules, que demanen alguna cosa més que complir amb un programa.

L’Educació Emocional és la resposta a aquests estats no desitjables. El seu objectiu és aprendre que les nostres emocions influeixen en nosaltres més del que creiem, aprendre què ens diuen i com poder regular-les, com poder tolerar la frustració, i com desenvolupar habilitats socials amb les quals s’incentivin actes de col·laboració i cooperació social. Això també ho podem aprendre dels cavalls, quan observem que en una manada el primer és el benefici de tots i cadascun aporta la seva tasca per a la supervivència i el benestar propis i del grup.